Compte, que el Voltor us observa!

.

Aquesta setmana hem acollit entre les nostres parets a Ramon Breu i Arnau Carné. El primer és l’autor del recentment publicat llibre “La mirada del voltor”, de l’editorial manresana Tigre de Paper, que el segon tan bé encapçala.

L’autor ens va parlar del naixement del llibre, i de com els joves estudiants que el protagonitzen remeten a la joventut del mateix Ramon que, en el context del final del franquisme i l’inici de l’etapa de la transició realitzà un documental sobre la Guerra Civil a partir d’entrevistes a persones exiliades a l’Estat francès. Un documental del que n’hem visualitzat i comentat una sèrie de fragments.

.

Sobre Tigre de Paper

Tigre de paper Edicions vol ser més que una editorial, pretén ser un projecte cultural des d’on desenvolupar el pensament crític, teixir identitat col·lectiva i enriquir l’àmbit literari en llengua catalana.

Així com Antoni Serra considera que “l’escriptor no és un ésser aïllat del context social on desenvolupa la seva activitat professional”, des de Tigre de paper Edicions es considera que la literatura ha de respondre a la crítica, al pensament i a la imaginació de la societat, i com a projecte editorial, prenen el deure de respondre i reflexionar sobre la forma, les necessitats i les lluites de la nostra societat.

Tigre de paper Edicions neix com a resposta a la conjuntura que envolta el món editorial contemporani i que, al seu entendre, malmet el desenvolupament cultural: la mercantilització del sector i la lògica empresarial que precedeix el patrocini de certes obres.

La seva proposta: novel·la social, biografia de lluites, assaig nostrat, narrativa de combat. Sempre emmarcat en un criteri editorial que busca obrir espais per la reflexió i el debat.

.

Sobre Ramon Breu

Ramon Breu Panyella (l’Hospitalet de Llobregat, 1956) és professor de secundària, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i diplomat en Sociologia per l’ICESB. Coordinador del projecte Cinescola, és especialista en educació en comunicació audiovisual i formador del professorat, a més de ser autor de diferents llibres i articles en l’àmbit educatiu.

La seva dilatada trajectòria en l’àmbit de l’alfabetització mediàtica va iniciar-se en el camp del cineclubisme i del cinema amateur ja en els anys setanta, i en la difusió de la cultura audiovisual en àmbits populars i de barri, així com en el redreçament de la memòria i de la dignitat democràtica. Una de les seves línies de treball vincula el cinema, l’educació crítica i el coneixement històric.

És coautor dels llibres: “Cinema i Educació” (2007 i Premi Aula del Ministeri d’Educació i Ciència al millor llibre de pràctica educativa, 2008); “Cinescola” (2011); “10 Ideas Clave. Educar en Medios de Comunicación” (2011). També ha publicat “El documental como estrategia educativa” (2010); “La Catalunya soviètica” (2011); “La historia a través del cine” (2012) i “Cine para tener ganas de leer” (2012).

.

.

Sobre “La mirada del voltor”

.

«Un poli corria cap a ell i xiulava amb insistència. En Toni va començar a córrer cap amunt, cap a la Gran Via. No volia mirar enrere. De sobte algú el va colpejar a l’espatlla dreta i el va fer caure de genolls, però es va aixecar amb rapidesa. Va mirar intentant explicar-se què havia passat. Un home amb bigoti, baixet i gras i encara amb el puny tancat li deia:

–Rojo cabrón, sois la mierda de este país.»

Dos universitaris demanen la col·laboració d’un professor de secundària de passat antifranquista, per completar la seva tesi doctoral. Però des del mateix moment en que decideix col·laborar amb els estudiants li comencen a passar coses molt sospitoses i estranyes.

Les peripècies dels protagonistes ens portaran a conèixer la corrupció a la universitat, els ambients dels indignats i els perillosos budells de l’estat. De mica en mica, esbrinarem que malgrat tants anys de democràcia, la mirada escrutadora del voltor no ha deixat mai de controlar, de vigilar.

.