Del 9 de novembre al 12 de desembre de 2013
.
Alèxia Lleonart Pujol és llicenciada en Belles Arts per la UB i especialitzada en gravat i tècniques d’estampació. Professora de l’Escola d’Art de Manresa imparteix classes en el Taller de Gravat i en els cicles de grau mitjà d’Assistència al producte gràfic imprès i el cicle de grau superior d’Il·lustració.
.
Esbarzers o, com ho feia Arthur Rackham?
Primer van ser les mores, per fer melmelada, et punxes, la mora cau en el bardissar i desapareix, pinto amb el seu suc, les punxes esgarrinxen, fan mal, hi ha la sang, el color del suc de les mores es molt semblant a la sang.
L’esbarzer impenetrable.
Aquí rau l’atractiu: travessar -lo.
Arthur Rackham va ser després però hi era des de fa molts anys.
Recordant les seves il·lustracions en el llibre compartit amb una amiga en la infantesa “La bella dorment” d’Agustí Bartra, editat per Aymà (Bartra és esbarzer). Aquelles meravelloses il·lustracions amb la tècnica de les ombres… llavors sorgeix la pregunta: Com ho feia Arthur Rackham?
La literatura proporciona imatges molt suggerents amb els esbarzers, uns esbarzerars terribles que envolten el castell on dorm la princesa que tan sols en unes condicions determinades aquest bardissar deixa passar el príncep malgrat altres ho havien intentat sense èxit.
Però els meus esbarzers no han pretès entendre com ho feia l’il·lustrador sinó descobrir la meva pròpia manera de fer-ho, i són fruit de la vivència no pas de la literatura. En observar amb temor la muralla punxant, en confiar i decidir afrontar les punxades, entrar dins i aprendre a fer-ho, en descobrir en el seu interior un embolcall protector, en trobar la manera d’arrencar els agullons, en intentar entendre la seva disposició, la de les branques, fulles, fruits, descobrir els seus colors.
Després el paper ha atrapat les empremtes, el llapis ha atrapat les formes de les ombres, el cúter les ha tallat, la llum les ha projectat i les mores han tintat sang i morat. Per manipular el paper ha calgut fer-ho amb la mateixa delicadesa que en manipular els esbarzers. Quan el paper és a punt d’estripar-se, quan la punxa es clava, afluixar, acompanyar.
Aquest estira i arronsa el vàrem interaccionar la Mireia Zantop i jo en l’acció “Despunxar” hem compartit una experiència comuna amb els esbarzers i la confiança ha fet la resta. Quan les ombres es movien ella reaccionava, i els seus moviments em proporcionaven la guia per moure de nou uns esbarzers que ja puc travessar.