.
Aquest cap de setmana hem tornat a gaudir d’una de les lectures dramatitzades que tan bé fan els amics d’El Retaule, un grup de teatre que sense pràcticament actuar et transporta a escenes remotes.
En aquesta ocasió, no vam riure com en la lectura de “La revolta de Caïm“, sinó que més aviat se’ns va eriçar la pell amb l’adaptació que Lluís Tuneu ha fet de l’obra “La Muerte y la Doncella” de l’escriptor xilè Ariel Dorfman (1990).
Amb tan sols tres personatges (la Paulina Salas, d’uns 40 anys; el Gerardo, parella de la Paulina i avogat, d’uns 45 anys; i el doctor Roberto Miranda, d’uns 50) “La Mort i la donzella” narra la crua i dolorosa transició xilena a la democràcia.
Títol: “La muerte y la doncella”
Autor: Ariel Dorfman
Any de publicació: 1990
Sinopsis: Durant l’opressiu règim xilè, la Paulina Salas va ser segrestada, torturada i violada pels sicaris de la junta militar xilena. Malgrat el trauma, no delata al Gerardo, que participa activament com a insurgent al règim. Anys després, i de forma accidental, la parella acolliria a casa al doctor Roberto Miranda, en la veu del qual la Paulina reconeix la del seu torturador.
L’afany de venjança de la Paulina, la recerca d’una confessió i el convenciment del seu incrèdul marit desebboquen en una negociació a tres bandes que traurà a la llum qüestions fonamentals com la venjança, el perdó, la set de justícia i l’arrepentiment.
El torturador de la Paulina escoltava el quartet de “La mort i la donzella” de Franz Schubert durant els abusos, d’aquí el títol de l’obra i la recorrent aparició d’aquesta peça durant tota l’obra.