.
Si l’anterior Trobada Literària es va centrar en les relacions entre literatura i cinema, en aquesta ocasió ens hem centrat en els personatges literaris, uns elements clau de l’obra literària que, en ocasions, acaben aclaparant completament la narració amb la seva psicologia.
.
La tetralogia detectivesca d’Eduardo Mendoza
El Joan ens ha parlat dels personatges sense nom, aquells individus que apareixen de forma recorrent en una obra (o que, en ocasions, en són fins i tot protagonistes) però que en cap ocasió es fa al·lusió directa al seu nom.
Aquest és el cas d’un excèntric personatge que apareix en la sèrie de quatre novel·les d’Eduardo Mendoza formada per “El misterio de la cripta embrujada” (1978), “El laberinto de las aceitunas” (1982), “La aventura del tocador de señoras” (2001) i “El enredo de la bolsa y la vida” (2012).
El personatge en qüestió, un detectiu de nom desconegut tancat en un manicomi, desenvolupa un rol primordial en la tetralogia detectivesca de Mendoza ja que, a més de ser-ne el narrador, ajuda a la policia a resoldre una sèrie de casos i és el vincle d’unió entre les 4 històries.
.
Un i un i un… fan cent!
El Marc, seguint amb la seva passió per la Literatura Infantil i Juvenil, ens va presentar el llibre “Un i un i un… fan cent! Cent personatges de la literatura infantil i juvenil” (2005), una guia per cent dels personatges fonamentals d’aquest gènere literari a càrrec de Teresa Duran i Marta Luna, expertes en llibres infantils i juvenils.
El plantejament de la guia és innovador, ja que són els mateixos personatges els que parlen de sí mateixos, organitzant la informació en una sèrie d’apartats:
- Senyals d’identitat
- Amics i enemics
- Com ara jo… (similituds amb altres personatges)
- Altres feines (aparicions més enllà de la literatura)
- Una petita bibliografia.
.
Els detectius salvatges de Roberto Bolaño
L’Enric ens ha parlat dels personatges (majoritàriament escriptors) de la novel·la “Los detectives salvajes” (1998) de l’escriptor xilè Roberto Bolaño.
Es tracta d’una obra metaliterària que constitueix, alhora, un homenatge al moviment literari de l’infrarrealisme i als seus integrants.
Els poetes Arturo Belano (considerat l’alter ego del mateix Bolaño que, alhora, pren el nom d’Arthur Rimbaud, de qui l’escriptor era un gran admirador) i Ulises Lima (que juga el rol del poeta mexicà Mario Santiago Papasquiaro, amic inseparable de Bolaño) són dos personatges molt forts dins de la novel·la, i són descrits a partir dels testimonis d’altres personatges que han coincidit amb ells en determinades situacions.
.
La misantropia de “La conjura de los necios”
El Miquel ens ha parlat d’un dels seus personatges preferits de la literatura contemporània: Ignatius J. Reilly, el protagonista de “La conjura de los necios” (1980), l’obra pòstuma de John Kennedy Toole.
Ignatius J. Reilly, misantrop per antonomàsia, és un ser solitari i inadaptat que somnia que la forma de vida medieval, així com la seva moral, governin de nou el món. Incomprès en la societat capitalista en la qual l’ha tocat viure (i víctima de la forma d’esclavitud contemporània: el treball), dedica bona part del seu temps a escriure sobre la seva visió del món, en el que un dia haurà de ser la seva gran obra mestra.
A través dels ulls d’Ignatius J. Reilly, Toole fa un retrat despietat i alhora realista del gènere humà i les seves misèries.
Es tracta d’una obra que ha portat gran controvèrsia, ja que Reilly no és un personatge que deixi indiferent a cap lector. Les opinions es polaritzen: o estimes a l’Ignatius i rius a cor què vols amb les seves parrafades incendiàries, o no pots suportar-lo.
.
La ironia existencialista de Sabato
Finalment, l’Anna ha parlat del protagonista d’ “El túnel” (1948) d’Ernesto Sabato, Juan Pablo Candel. La novel·la de l’escriptor argentí, d’estructura psicològica, constitueix un retrat del clàssic artista romàntic, farcit de megalomania i egocentrisme.
Candel representa la figura de l’antiheroi, en una espècie de paròdia de la novel·la existencialista d’Albert Camús que es construeix al voltant del relat autobiogràfic de la història d’un crim.
“El túnel” és una novel·la subjectiva (només coneixem allò que entra dins de l’experiència del narrador i la forma com ell ho viu) en la qual la realitat està constantment en conflicte per la peculiar consciència de Candel, que representa la desesperació d’una societat sencera.