Víctor Obiols, 25 anys de poesia

.

Esoldellunaplel proper divendres a les 8 del vespre tindrem el plaer d’acollir la presentació de “Sol de Lluna ple. Poesia (1974-1999)” l’antologia poètica de Víctor Obiols, “nebot postís” del reconegut Joan Brossa.

Víctor Obiols (Barcelona, 1960) és filòleg, doctor en literatura, docent, músic i escriptor precoç; va publicar el seu primer poemari “Opus zero”, prologat per Joan Brossa, a la primerenca edat de 14 anys. I no només aquest reconegut poeta formà part de la infància i joventut d’Obiols, sinó que cresqué rodejat de destacades figures de la literatura catalana del moment: Pere Rovira, Miquel de Palol, J.V. Foix i tants d’altres.

És potser per això que per a Víctor Obiols la poesia és inseparable de la vida i la seva és una lírica que neix de la necessitat, com una respiració de l’ànima. Una respiració impregnada de totes aquelles veus que hi ressonen, Gabriel Ferrater, Enric Casasses, Jordi Llavina, Josep Pedrals, etc.

La carrera literària d’Obiols inclou, a més de nombroses traduccions, crítiques i assaigs literaris, sis poemaris que ha anat espaiant en el temps, combinant-los amb la música sota el pseudònim de Víctor Bocanegra:

  • “Opus Zero” (Ed.62, 1974)
  • “Carrer d’hivern” (Ed. del Mall, 1983)
  • “Víctor Obiols” (Ed.62, 1997)
  • “El croc de l’esfera” (Umbra editora, 1999)
  • “Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig” (Emboscall, 2009)
  • “D’un juny dur” (LaBreu edicions, 2014), que ja vam tenir el plaer de sentir el passat octubre en el marc del festival Tocats de Lletra.

A “Sol de Lluna ple” (Edicions Els Llums, 2015), Obiols sintetitza el treball de tota una vida dedicada a la literatura i, sobretot, a la poesia. Una poesia que es vesteix de tragèdia i cinisme, de la densitat verbal pròpia d’un expert de la llengua i de la melodia del mot, que retorna a la poesia quelcom primigeni.

Leave a Reply