Sobre el prolífic Manuel de Pedrolo

posted in: Efemèrides | 0

Tal dia com avui ara fa 25 anys moria Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990), un dels autors més prolífics de la literatura catalana contemporània. L’obra literària de Manuel de Pedrolo, per la que fou condecorat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979, és extensíssima (més d’un centenar d’obres) i abasta tots els gèneres literaris (poesia, teatre i narrativa), a més de col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l’època.

Independentment de la temàtica de les seves obres, en les que sempre assajà tota classe d’innovacions, sempre s’hi dibuixen les contradiccions intrínseques a l’aventura de l’home amb un fort realisme.

.

Manuel de Pedrolo

.

Després d’estudiar batxillerat a Tàrrega es traslladà a Barcelona per seguir amb els seus estudis, intenció que es veié estroncada per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, en la que prengué part activament. Començà de ben jove a escriure la seva obra literària i a desenvolupar unes conviccions ideològiques que el convertirien en un intel·lectual íntegre i compromès amb el seu temps i el seu país.

Des d’un primer moment Pedrolo escrigué en català, a pesar de la censura que això li ocasionà durant la dictadura franquista, i la seva actitud crítica amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola ha fet que sigui sovint considerat un referent per l’Esquerra Independentista.

Combinada amb una multiplicitat d’oficis, la vida literària de Manuel de Pedrolo s’inicià el 1950 amb la publicació del poemari “Ésser en el món”, al qual seguiren les 2 primeres novel·les: “Es vessa una sang fàcil” (1953) i “Estrictament personal” (1954), que li valgué el Premi Joanot Martorell. Aquest mateix any, començà un intens període com a dramaturg que tanca voluntàriament, després d’una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.

Manuel de Pedrolo

.

Però on el seu treball destaca, tant en qualitat com en quantitat, és en la novel·la. Destaquen, entre elles:

  • “El mecanoscrit del segon origen” (…), una de les obres més venudes i llegides de la dècada dels 70 i encara ara rere la seva incorporació com a lectura a l’ensenyament.
  • “Totes les bèsties de càrrega” (…), tenyida de simbolisme i considerada una de les seves millors novel·les, narra l’opressió d’un poble aclaparat per la burocràcia.
  • “Si són roses floriran” (…), fresc fenomènic de la societat del moment.
  • La sèrie inacabada “Temps obert”, constituïda per 11 novel·les amb un mateix protagonista que es converteix en símbol de les possibilitats infinites de realització que té cada persona.

.

Atret per la novel·la negra, fou també director de la col·lecció Cua de palla” (Edicions 62), que reuneix els mestres del gènere policíac i que compta amb traduccions del mateix Pedrolo, Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany.

La seva immensa feina com a escriptor es va veure recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo fou també soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que durant sis anys (1984-1989) convoca el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

.

Obres de Manuel de Pedrolo disponibles a la llibreria:
  • “Domicili provisional” (1956)Manuel de Pedrolo llibres
  • “Balanç fins a la matinada” (1963)
  • “Joc brut” (1965)
  • “Avui es parla de mi” (1966)
  • “Totes les bèsties de càrrega” (1967)
  • “Entrada en blanc” (1968)
  • “Mossegar-se la cua” (1968)
  • “Si són roses, floriran” (1967)
  • “Des d’uns ulls de dona” (1972)
  • “Pas de ratlla” (1972)
  • “Espais de fecunditat irregular/s” (1973)
  • “Mecanoscrit del segon origen” (1974)
  • “Cinc cordes” (1974)
  • “Si em pregunten, responc” (1974)
  • “Els elefants són contagiosos” (1974)
  • “Acte de violència” (1975)
  • “Milions d’ampolles buides” (1975)
  • “Sòlids en suspensió” (1975)
  • “Trajecte final” (1975)
  • “Tocats pel foc” (1976)
  • “Procés de contradicció suficient” (1976)
  • “La paraula dels botxins” (1977)
  • “Hem posat les mans a la crònica” (1977)
  • “D’esquerra a dreta, respectivament” (1978)
  • “S’han deixat les claus sota l’estora” (1978)
  • “Múltiples notícies de l’Edèn” (1984)
  • “Tot o nul” (1988)
  • De la sèrie “Temps obert”:
    • “Un camí amb Eva” (1968)
    • “Se’n va un estrany” (1968)
    • “Falgueres informa” (1968)
    • “L’ordenació dels maons” (1974)

.

Leave a Reply