Del 7 de setembre al 10 d’octubre de 2013

 

Ksav’ye Korichnevyy (Vahzelovna 1975) va estudiar belles arts, filosofia i antropologia a Vahzelovna. Durant un temps va dur a terme una intensa tasca artística, dedicant-se entre d’altres camps a la fotografia, l’art d’acció, la poesia visual i entusiasmant-se amb projectes rara vegada finalitzats. Va estudiar animació amb Yuri Norstein i des d’aleshores començà a exercir de professor d’arts visuals, feina que el va dur per diversos indrets de Rússia. Tot mantenint contacte amb Norstein i amb Khoaquin Sladkiy, comença a interessar-se pel cinema, la il·lustració i l’animació i actualment és professor de l’Escola d’Art de Mankhrechvsa.

Per a més informació, aquí trobareu una conversa amb Xavier Moreno.

 

La granota Tsarevna

El 1969, Yuri Norstein estrenà la seva pel·lícula “Estacions“, una joia de l’animació de tots els temps. Aquell mateix any veu la llum una altra producció, aquesta, però, anònima i amb moltes similituds amb la de Norstein, La princesa Tsarevna, en al·lusió a un conegut conte popular rus.

La Princesa Tsarevna fou una animació misteriosa, feta del mateix preciocisme que Estacions. De fet, es va projectar dins la Soyuzmultifilm, la productora on treballà Norstein, aquell mateix any i va restar quaranta anys perduda, sense que ningú en sapigués res. Hi ha qui afirma que fou el mateix Yuri Norstein qui la realitzà en paral·lel a Estacions i d’amagat d’Ivan Ivanov Vano. Sigui com sigui, no va ser fins el 2009 que la bobina de pel·lícula no va ser rescatada del fons dels arxius de l’empresa. Malauradament i seguint l’infortuni, aquell mateix any un petit incendi a la filmoteca de Moscou va acabar amb la única còpia que se’n coneixia. Qui sap si l’accident fou realment un accident…

Un jove alumne de Norstein, Ksav’ye Korichnevyy, va assistir a la projecció privada de La granota Tsarevna. Va quedar tan meravellat de la pel·lícula que va intentar reproduir-la en diferents formats, prometent-se, malgrat tot, no fer-ne una nova pel·lícula davant la impossibilitat, segons ell mateix, de refer tal obra mestra. Un dels mitjans triats va ser el conjunt de collages dels que ara presentem, a la llibreria Papasseit de Manresa, una selecció de deu.

Agraïm enormement a Korichnevyy que ens hagi fet arribar aquestes peces des de Moscou.

La granota Tsarevna representà una fita en l’animació de l’època. Realitzada íntegrament a partir de peces de roba, complements i joies que, segons Korichnevyy, entraren clandestinament a la Unió Soviètica provinents Europa, sorprèn per la meticulositat i els subtils detalls dels escenaris. Filmada gairebé en la seva totalitat mitjaçant plans generals, recorden antigues miniatures otomanes. Per la qualitat de la textura, la podríem comparar amb velles catifes perses i, fins i tot, amb nombroses icones bizantines de l’Edat Mitjana.

La història estava narrada en una veu en off a partir, únicament, de fragments dels sonets de Shakespeare i la música és de Caroline Obbiolh. El seu autor, fóra qui fóra, va incorporar petites filmacions cinematogràfiques en 35mm, dedicades a l’únic personatge representat, Ivan Tsarevitx, que foren incorporades entre els paisatges de roba. Hi ha qui afirma que l’autor es va filmar ell mateix fent d’Ivan. Yuri Norstein mai n’ha parlat.