Eduard Fíguls (Manresa) és misteriós i subtil, un artesà del seu món i un convençut apòstata del conservadurisme provincià que ens envolta.
Com a agut observador dels paisatges d’allò més quotidià, es dedica a transformar alguns dels convencionalismes més arrelats, sovint atàvics, en artefactes discursius (sempre crítics) que oscil.len entre la crua sàtira i l’homenatge cínic.
És tan així, tan seu tan nostre, que ens agrada i ens inspira alhora que ens permet defugir de l’stablishment de la mediocritat, almenys, quan observem i pensem la seva obra. (text: Rosa Cerarols).
.
“Bellesa encarnada” és, com el seu nom indica, una reflexió visual sobre la bellesa. Però la de l’Eduard Fíguls no és una bellesa convencional, angelical o estereotipada, sinó una bellesa que tendeix, més aviat, a l’abstracció.
Partint de revistes i fotografies realitzades per ell mateix, l’Eduard Fíguls extreu el contingut morbós de la pell nua, per aconseguir una mirada abstracta i impersonal sobre el cos humà. El resultat són formes harmòniques i volums reposats, en equilibri, que neguitegen a un espectador que, un cop passat el tràngol, es deixa acaronar suaument per aquesta «Bellesa encarnada».