“A pesar de la sequía” és el darrer poemari de la poetessa cubano-hispana Marlene Denis, en el qual homenatja a dos dels seus principals referents: Martí i Lorca.
La figura de la Marlene (L’Habana, 1954) ja va resultar d’interès per a les conegudes “Biografies anònimes” que des del Pou de la Gallina venen realitzant des del 2005, entrevistant a persones que han vingut d’altres països i que actualment formen part de la societat manresana, bagenca i catalana.
La Marlene, comunista convençuda pel sistema castrista, va haver d’abandonar el seu país d’origen en un exili polític forçat, retornant així a la terra dels seus pares, d’on ja no tornaria a marxar; i des d’on es dedicaria a una producció poètica carregada de l’esperit de lluita cubà.
.
.
El dia 7 de febrer, vam tenir-la a la Llibreria Papasseit per a presentar el seu darrer poemari, “A través de la sequía”, en els humils versos del qual uneix a dues figures de la llengua espanyola que, més enllà de constituir la seva capçalera com a creadora, simbolitzen també la flama inextingible de tot anhel de llibertat: Martí i Lorca.
Per a la presentació vam comptar, a més, amb una introducció a càrrec de Conxita Parcerisas, que durant anys va realitzar les citades “biografies anònimes”, relatades en primera persona, i que tan bé retraten els sentiments d’arrelament i desarrelament que acompanyen a la Marlene i a tants altres entrevistats.
.
Tan solo guijarros llevo
en mi puño de añoranza
de tanto arañar la vida,
de tanto morder mi alma.
En víspera de la alegría
peina el sol su rubia barba.
La cabellera de oro
acaricia estas montañas.
En la fiebre del delirio
eres noble camarada
crecida en las cicatrices
tan altas como las palmas.
Mi voz en la sierra viste
su misionera templanza.
Trinan, alegres, los pájaros
y repican las campanas.
Tierra solamente. Y tanto…
.
(Marlene Denis, “A pesar de la sequía”, Cabalca Lorca por mis ojos de tierra I)