Julio Cortázar i el joc de la xarranca

posted in: Efemèrides, Literatura | 0

.

Avui celebrem, amb condol, els 30 anys de la mort de Julio Cortázar (Brussel·les, 1914 – París, 1984), sens dubte una de les figures més destacades de la literatura sud-americana del segle XX. Malgrat haver nascut i mort al continent europeu, Cortázar és una figura íntimament lligada a l’Argentina dels canvis de règim (la seva família s’instal·là en un suburbi de Buenos Aires al finalitzar la Primera Guerra Mundial) i a la política anti-feixista de Sud-Amèrica (arrel de l’exili a França vinculat a la dictadura de Peron, durant el que desenvolupà el seu compromís amb l’esquerra llatinoamericana)..

.julio_cortazar

.

Professor universitari i traductor (de les obres d’Edgar Allan Poe, Chesterton, Defoe i Youcernar, entre d’altres) el renom literari de Cortázar tardà uns anys en arribar… “Empecé a publicar bastante tarde. No he sido un escritor precoz en el plano de la edición, aunque sí en el de la escritura. Quizá haya un elemento culpable, una especie de narcisismo personal, pero más bien lo veo como una autocrítica muy rigurosa”. Però un cop reconegut, Cortázar es convertí en un escriptor estimat per molts escriptors.

.

cortazar_rayuela“Rayuela” és una d’aquelles paraules que tenen un significat propi; tant és així els que tenim el català com a llengua mare, fins i tot ens costà, de bones a primeres, associar-la al joc infantil.

Anomenada pel mateix autor com a “bastant il·legible”, “antinovel·la”, “contranovel·la”, “llibre infinit”, “bomba atòmica”, “crit d’alerta”, “Forat negre d’un enorme embut”…, en el moment de la seva aparició (1963) “Rayuela” va suposar una revolució en la narrativa en llengua espanyola equivalent al que l'”Ulisses” de Joyce suposà per la novel·la anglosaxona. Per primera vegada, un escriptor hispanoamericà portava al límit l’ordre tradicional d’una història, així com el llenguatge per a explicar-la, convertint al lector en personatge actiu.

Aquesta novel·la, oberta a múltiples lectures i carregada d’humor i originalitat, va impressionar tant a la crítica com a un públic lector jove que descobria una nova forma d’aproximar-se a la literatura.

Cuando terminé “Rayuela” pensé que había escrito un libro de un hombre de mi edad para lectores de mi edad, y la gran maravilla cuando se publicó en Argentina y en toda la América Latina, es que encontró sus lectores en los jóvenes, en quienes yo jamás había pensado directamente al escribir este libro. Los verdaderos lectores de “Rayuela” han sido los jóvenes. Y ese fenómeno se ha venido manteniendo a lo largo de los años. Esa es la gran maravilla de un escritor: saber que ha escrito un libro pensando que hacía una cosa que correspondía a su edad, a su tiempo y a su clima, y descubrir de pronto que planteó problemas que son de la generación siguiente. Esa es para mí la gran recompensa, la justificación total de “Rayuela”.

.

.

Bibliografia rellevant:

  • Los Reyes (1949)
  • Bestiario (1951)
  • Final del Juego (1956)
  • Las armas secretas
  • Los premios
  • Historias de cronopios y de famas
  • Rayuela (1963):
  • Todos los fuegos el fuego(1966)
  • La vuelta al día en ochenta mundos (1967)
  • 62, modelo para armar (1968)
  • Último round (1969)
  • Pameos y meopas (1971)
  • La prosa del Observatorio (1972)
  • Libro de Manuel (1973)
  • Octaedro (1974)
  • Alguien anda por ahí (1977)
  • Territorios (1978)
  • Un tal Lucas (1979)
  • Lucas, sus pudores
  • Queremos tanto a Glenda (1980)
  • Deshoras (1982)
  • Nicaragua tan violentamente dulce (1983)
  • Divertimento (1986)
  • El Examen (1986)
  • Diario de Andrés Fava (1995)
  • Adiós Robinson (1995)

 

Leave a Reply