.
Ara fa poc més d’un mes, en el context del festival literari Tocats de Lletra, vam tenir el plaer d’acollir al Josep Maria Aloy i a la Fina Tapias en un emotiu acte (“Bon dia poesia! Bon dia Joana Raspall!”) que formava part, a més, del centenari de la poetessa infantil Joana Raspall.
A Sant Feliu de Llobregat, aquesta matinada, l’afable somriure de la poetessa centenària s’ha apagat del tot, discretament, i amb aquella pau i tranquil·litat que tan bé ens van saber transmetre el Josep Maria i la Fina.
Amb una biografia essencialment resistent, la Joana Raspall dedicà la seva vida a les lletres catalanes, a escriure diccionaris, a aproximar-les als mes menuts en un enfilall de poesies infantils que, de ben segur, perduraran en el temps per la passió, l’humor, els valors i la saviesa acumulada.
Amant, com nosaltres, dels llibres i la infinitat de móns que contenen i despleguen, la Joana buscava encomanar als infants aquesta passió. I en una espècie de compromís auto-imposat, seguirem aquesta comesa seva.
Gràcies Joana!
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
(“Els llibres”, a “Bon dia, poesia!”, 1996)
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.